Història

Aquesta història comença amb la mirada d'admiració apassionada d'una nena cap a la seva àvia, la típica àvia dels pobles andalusos amb la roba negra, un monyo baix i un davantal amb butxaques que l'havia cusit ella mateixa. Sempre activa i enfeinada, sense queixes. Va ser llavors quan vaig veure fer sabó per primera vegada, després a l'institut vaig tornar a veure la màgia de la química de la reacció, però no va ser després de molts anys que vaig començar a entendre el veritable valor de fer el sabó; es recupera els coneixements que fa molts anys volten per moltes famílies, es reutilitza i es transforma oli de cuina en un producte no contaminant i útil (sabeu quanta aigua pot contaminar un litre d'oli? i quant de temps perdura si arriba al mar?), s'estalvia abocar restes de fosfats i altres "ats" i "ots" a l'aigua de rentar la roba, a més, es redueix la utilització d'envasos. La Terra ens ho agraeix.

Els sabons per a la pell estan elaborats amb olis vegetals amb un sobreengreixat entre el 7-10% el que permet poder aprofitar les propietats d'aquests olis, les diferents coloracions venen donades pels infusionats de les plantes a l'aigua de la fórmula, parts d'aquestes plantes triturades i/o espècies que s'afegeixen, no utilitzo colorants artificials, les aromes procedeixen d'olis essencials i les pròpies espècies.

Es fusiona la necessitat d'abans d'aprofitar-ho tot, ja que no hi havia gaire, amb la necessitat actual de reduir la contaminació aprofitant recursos naturals per a la cura i la higiene de la nostra pell, la nostra llar i el nostre planeta.

Darrerament m'he retrobat amb aquest art de la saboneria i m'ha servit de camí terapèutic pel que estic molt agraïda. Gràcies!